El món s’enfronta a un panorama d’incertesa i competència creixent. Així ho revela l’Informe de Riscos Globals 2026 del Fòrum Econòmic Mundial (WEF), que descriu un “compte econòmic” en un context d’enfrontament amb riscos interconnectats que podrien desestabilitzar societats i economies en els propers dos anys.
El document analitza els riscos globals en tres horitzons temporals (2026, fins al 2028 i fins al 2036), a partir de l’Enquesta Global de Percepció del Risc (GRPS) en la qual van participar més de 1.300 analistes.
En lloc d’una estructura rígida de forces específiques, destaca l’informe riscos dominants com la confrontació geoeconòmica (el risc número u més probable per a una crisi material el 2026, seleccionat pel 18% dels enquestats). També la desinformació i la polarització social, juntament amb les creixents preocupacions econòmiques com la recessió, la inflació i el possible esclat de bombolles d’actius.
Entre els factors clau identificats hi ha:
1.-Preocupacions per la sostenibilitat del deute
El primer àmbit de preocupació destacat pel WEF és l’econòmic. El deute global ha arribat a una xifra vertiginosa de 251 bilions de dòlars, equivalent al 235% del PIB mundial. Tanmateix, el problema no és només la magnitud, sinó el “moment de la veritat” que s’albira entre el 2025 i el 2027.
En aquest període, prop del 45% del deute sobirà de les economies de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i un terç del deute empresarial global haurà de ser refinançat. L’escenari és hostil perquè els tipus d’interès es mantenen en nivells que no s’havien vist en dècades i les pressions de la despesa pública són ineludibles.
Per a molts dels analistes consultats pel WEF, aquest coll d’ampolla financer podria augmentar la volatilitat econòmica, contribuint a un ajust més ampli que desestabilitza els mercats i les societats, en un context de confrontació geoeconòmica.
2.-L’erosió dels Bancs Centrals
A mesura que el sistema tradicional cruixeix sota el pes del deute, el control de les autoritats monetàries s’evapora. L’informe alerta d’una tendència creixent a les economies emergents en què s’està produint l’èxode cap a les monedes estables, punt observat també per CriptoNoticias.
L’informe indica que aquestes compres acumulades podrien arribar als 1,22 bilions de dòlars a finals del 2028, enfront dels aproximadament 173.000 milions de dòlars registrats a l’octubre del 2025. Indica que, segons aquesta projecció, els fluxos podrien debilitar els sistemes financers nacionals i posar en risc la sobirania monetària dels països afectats, reduint la capacitat d’adopció d’aquests bancs centrals en uns contextos d’alta maniobrabilitat.
3.-La geopolítica i el miratge de la IA
El tercer factor és la fractura del diàleg global. La confrontació geoeconòmica ha augmentat fins a convertir-se en el risc immediat més greu per al 2026, tal com es presenta al document. L’ús de sancions, controls d’inversió i restriccions de capital com a armes estratègiques ha bloquejat la possibilitat de solucions col·lectives, afegeix.
En aquest clima de desconfiança, la inversió massiva en intel·ligència artificial, projectada en 2 bilions de dòlars el 2026, es veu amb una barreja d’esperança i escepticisme. Els analistes del WEF adverteixen que, si la rendibilitat d’aquests projectes no compleix les expectatives, podríem presenciar la l’esclat d’una bombolla d’actius que impulsaria els inversors a buscar refugi en actius digitalspercebut com més resistent a la intervenció estatal i a la inflació persistent.
Una panoràmica “tormentosa”.
El consens entre els més de 1.300 analistes que van participar en l’enquesta del Fòrum és desolador. Això es deu al fet que el 50% preveu un panorama “turbulent o tempestuós” per als propers dos anys. A llarg termini, la xifra puja fins al 57%.
L’informe conclou que el 2026 marca l’inici d’una “era de la competència” on el proteccionisme ha substituït el multilateralisme.
Tot i que el Fòrum Econòmic Mundial evita posar una data exacta per a un col·lapse sistèmic, el diagnòstic és aquest les condicions per a una major volatilitat econòmica i social ja es donenimpulsat per riscos interconnectats com ara la confrontació geoeconòmica, els problemes de deute i bombolles, i les conseqüències adverses de la IA.
El món no només s’enfronta als canvis tecnològics; requereix una major cooperació per navegar per aquesta incertesa, en lloc d’una transformació radical dels diners o del poder estatal, conclouen els analistes.
