-
Raons macroeconòmiques i d’anàlisi tècnica fonamenten aquesta caiguda.
-
A llarg termini, la tendència alcista de l’or probablement es mantingui.
L’or va arribar el 2026 com l’actiu estrella dels darrers dos anys. Després de pujar més del 60% el 2025 i tocar un màxim històric de 5.596 dòlars per unça a finals de gener, el metall semblava imparable.
La combinació d’un dòlar feble, taxes d’interès en vies de reduir-se, compres massives de bancs centrals i tensions geopolítiques sostingudes li havia donat prou combustible per superar una barrera psicològica darrere l’altra.
Però aquest divendres 20 de març el panorama és un altre: l’unça cotitza al voltant dels 4.509 dòlars, acumulant una pèrdua de més del 20% des del pic de gener.
Per què es produeix aquesta caiguda? Les raons són diverses i interconnectades entre si, però es poden resumir en els 4 punts que es detallen a continuació:
1. La FED no té intensió de retallar taxa dinterès aviat
Dimecres, la FED va mantenir els tipus d’interès en el rang 3,50-3,75% i va actualitzar les projeccions dient que no hi haurà retallades de taxes tret que l’economia nord-americana millori.
Jerome Powell, president de l’organisme, va citar la «incertesa excepcional» generada pel conflicte a l’Iran i el seu impacte inflacionari com a raó central.
Amb taxes altes per més temps, els bons del Tresor guanyen atractiu davant d’un actiu sense rendiment fix com l’or.
2. El petroli es va disparar i va canviar el càlcul inflacionari
L’escalada del conflicte a l’Iran va empènyer el preu del cru per sobre dels 110 dòlars per barril. Tal com CriptoNoticias ho va reportar, el Brent va arribar fins i tot als 119 dòlars per barril, el preu més alt des del 2022.
El tancament de l?Estret d?Ormuz a causa de la guerra al?Iran és el principal impulsor d?aquesta pujada de preu. Aquest pas marítim és crucial per a la indústria, ja que per allà travessa el 20% de la producció petroliera mundial.
Aquest moviment introdueix noves pressions inflacionàries (a causa de l’augment de l’energia, dels costos del transport, de la producció industrial, etc.) que obliguen la Reserva Federal a mantenir la seva postura restrictiva.
L’or, que durant el 2025 es va beneficiar d’un escenari d’inflació declinant i retallades de taxes, ara s’enfronta a l’escenari oposat: inflació a l’alça més una FED sense marge per baixar taxes d’interès.
3. L’or perd el rol de refugi quan el xoc ve del petroli
La situació és paradoxal: hi ha una guerra activa a l’Orient Mitjà i l’or està caient. Però quan el xoc geopolític es transmet via matèries primeres energètiques, el metall tendeix a comportar-se més com un actiu de risc que com a refugi.
A més, en contextos de crisi vinculats al petroli, governs i fons sobirans de regions afectades es poden veure forçats a vendre reserves d’or per finançar despeses extraordinàries o compensar caigudes d’ingressos energètics, cosa que afegeix pressió venedora al mercat.
Tot i que encara no hi ha evidència que això ja estigui passant, és una possibilitat que no es descarta. Els inversors potser ja estan prenent mesures de protecció (rotar capital des de l’or cap a l’efectiu o instruments de renda fixa).
4. L’or estava sobrecomprat
Des del «cartisme» i l’anàlisi tècnica, resultava evident que l’or estava a nivells de sobrecompra. És a dir, que havia pujat de preu massa ràpid.
Així ho posava en evidència, per exemple, l’índex de força relativa (RSI). Com es pot veure al següent gràfic, l’RSI mensual havia arribat a nivells que no es veien des del 1967.
Una correcció tècnica d‟aquesta magnitud era, en retrospectiva, inevitable. No se sabia quan arribaria, però en algun moment havia de passar.
La fi del cicle alcista per a l’or?
La resposta a la pregunta daquest intertítol final és: probablement no.
Els factors estructurals que van impulsar el ral·li del 2025 segueixen intactes: els bancs centrals d’economies emergents continuaran acumulant reserves en or com a part de la desdolarització, el deute públic nord-americà no dóna senyals de reduir-se, i l’or continua sent l’actiu de referència per als que desconfien del sistema monetari vigent.
La correcció d’avui (que es podria estendre per setmanes o alguns mesos, fins i tot) sembla una recalibració violenta, no pas un canvi de tendència.
Dit això, mentre la FED no reprengui el camí de les retallades i/o el petroli no cedeixi, el metall difícilment recuperarà els seus màxims de gener a curt termini.
I el nostre estimat bitcoin (BTC)que comparteix alguns d’aquests mateixos catalitzadors estructurals però sense el problema de liquiditat forçada, podria ser el proper a capitalitzar la cerca d’alternatives monetàries.
