-
La major part de l’or segueix a mans privades, amb 43% en joieria.
-
Lingots, monedes i fons cotitzats a borsa concentren el 23% del subministrament total.
L’or continua consolidant-se com a actiu estratègic per als Estats. Fins a finals del 2025, els bancs centrals globals acumulaven aproximadament 38.666 tones, cosa que representa prop del 17% del subministrament total d’or existent.
Aquest creixement els posiciona com a actors clau al mercat. Dades publicades el 22 d’abril del 2026 pel butlletí financer The Kobeissi Letter, mostren una realitat més àmplia: l’or continua estant majoritàriament a mans privades.
La porció més gran correspon a la joieria: unes 97.645 tones (equivalents al 43% del total) es troben en forma de peces utilitzades per a consum, especialment en mercats com l’Índia i la Xina, on l’or compleix una doble funció cultural i financera.
En segon lloc, apareixen les tinences vinculades a inversió. Els lingots, monedes i fons cotitzats en borsa (ETF) sumen unes 50.978 tones, cosa que representa el 23% del total.
Aquesta categoria reflecteix l‟ús de l‟or com a reserva de valor per part d‟inversors individuals i institucionals.
La resta del subministrament, unes 32.602 tones (14%), es distribueix en altres categories, que inclouen aplicacions industrials i reserves privades no classificades dins dels segments anteriors.
Cal aclarir que aquest avenç dels bancs centrals com a compradors, no implica que controlin el mercat, però sí que influeix en la seva dinàmica.
Tal com va reportar CriptoNoticias el 9 d’abril, per primera vegada des del 1996 el valor de l’or en mans dels bancs centrals va superar el dels bons del Tresor dels Estats Units, marcant un trencament en un cicle de gairebé tres dècades en què el deute nord-americà va funcionar com a principal refugi de reserva.
Segons aquesta anàlisi, el fenomen respon a una combinació de factors. D’una banda, l’or va assolir preus rècord el gener del 2026, mentre que els bons del Tresor van perdre atractiu en un entorn de taxes d’interès elevades.
Tot i que aquest escenari augmenta els rendiments nominals, també redueix el valor de mercat dels bons en cartera i eleva el risc de pèrdues no realitzadesuna cosa especialment rellevant per als bancs centrals.
De l’altra, va créixer la recerca d’actius que no depenguin d’un govern emissor, en un context on l’ús del dòlar com a eina de sanció va reforçar la diversificació de reserves, especialment en economies emergents.
Aquest moviment és liderat per la Xina, el banc central del qual va encadenar 17 mesos consecutius de compres d’or. A aquest procés se sumen altres països com Polònia i Índia, consolidant una tendència en què el metall preciós guanya pes com a actiu estratègic dins del sistema monetari global.
