L’Aliança BRICS ha invertit més de 8.54 mil milions de Ringgit, equivalents a 2.02 mil milions de dòlars, a Malàisia el primer trimestre de 2025, segons les darreres xifres proporcionades pel Ministeri d’Inversions i Comerç del país. Les inversions es diversifiquen en diversos sectors per promoure el sector fabril de Malàisia, les tecnologies verdes, l’economia digital i les infraestructures. Les inversions en el sector de serveis van ascendir a 270 milions de Ringgit, que és d’uns 63,8 milions de dòlars. Així mateix, el 96% de les inversions han anat directament al sector de la fabricació.
Malàisia rep una afluència d’inversions de BRICS, ja que és un país soci de l’aliança. Es calcula que aquests projectes i inversions creen més de 6.000 llocs de treball a la plantilla. “Es preveu que les inversions aprovades entre gener i març de 2025 crein 3.990 oportunitats laborals al sector de la fabricació i 2.837 al sector de serveis”, va dir el ministeri.
Les inversions mostren un gran potencial a Malàisia, on es preveu que la seva economia creixi entre el 4,5% i el 5,5%. “La participació de Malàisia en BRICS també proporciona un valor afegit en forma de reconeixement per al nostre paper com a país progressista i de principi. Obre les portes a nous mercats, reforça les interaccions amb les grans potències econòmiques al sud global”. Va dir el ministeri.
El comerç de Malàisia amb els membres de BRICS augmenta


Els assentaments comercials i transfronterers de Malàisia amb els membres de BRICS han augmentat des del 2024. El país ha signat diversos acords comercials amb la Xina, Rússia i l’Índia, reforçant la seva relació amb l’aliança. El primer ministre Anwar Ibrahim s’alinea amb la ideologia BRICS i va anunciar els plans per augmentar gradualment la negociació en les monedes locals.
Ibrahim també havia instat a l’Aliança ASEAN a seguir el vestit i resoldre els pagaments en monedes locals entre les nacions membres. Per tant, Malàisia es desollarà a través d’ASEAN i BRICS simultàniament per reforçar les perspectives del Ringgit i reduir la confiança en el dòlar nord-americà i altres monedes com l’euro i la lliura, dominades per Occident.
