Aquest 27 de març del 2026, el preu de bitcoin (BTC) va caure per sota de la barrera dels 67.000 dòlars, registrant un descens del 3,4% l’últim dia i acumulant una pèrdua del 5% l’última setmana.
La caiguda de la jornada actual va tenir com a conseqüència la liquidació de 440 milions de dòlars en posicions palanquejades de futurs de criptomonedes (no només de bitcoin) durant les últimes 24 hores.
Aquest escenari d¿incertesa va afectar principalment els operadors o traders que mantenien posicions llargues (anhela), és a dir, contractes de compra on s’«apostava» que el preu de bitcoin continuaria pujant.
A continuació, el gràfic proveït per la plataforma CoinGlass permet observar els moviments liquidatius al mercat d’actius digitals.
En produir-se la caiguda, es van activar mecanismes de liquidació forçosa. La liquidació passa quan un exchange tanca automàticament l’operació d’un usuari que està utilitzant palanquejament (diners prestats per operar amb més capital del que posseeix) perquè el preu s’ha mogut dràsticament en contra i el marge de garantia ja no és suficient per cobrir les pèrdues potencials, com explica la Criptopèdia (secció educativa de CriptoNoticias),
Aquest procés tècnic aprofundeix les caigudes inicials, ja que les liquidacions massives generen vendes automàtiques al mercat. En incrementar-se de forma sobtada l’oferta d’actius disponibles per a la venda sense una demanda que la compensi, es reforça la pressió baixista, cosa que accelera el descens dels preus en períodes de temps molt curts, creant un efecte dòmino que colpeja amb més força els que operen amb alts nivells de risc.
Impacte de les tensions geopolítiques
Aquest moviment baixista va ser impulsat pel recrudiment de les tensions bèl·liques a l’Orient Mitjà, que van començar el 28 de febrer.
Des del començament del conflicte, la inestabilitat geopolítica va escalar ràpidament pel tancament de l’estret d’Ormuz, un corredor marítim vital que connecta el Golf Pèrsic amb el Golf d’Oman. Les autoritats de Teheran han prohibit el trànsit a vaixells procedents de ports aliats d’Israel o dels Estats Unitsadvertint que qualsevol intent de navegació per aquesta via enfrontarà mesures severes.
I, les últimes hores, la tensió es va materialitzar ahir, 26 de març, quan tres vaixells portacontenidors van ser obligats a retrocedir després de rebre advertiments directes.
Mentrestant, la Casa Blanca i el Pentàgon consideren el desplegament de 10.000 soldats addicionals a la regió. L’entorn de guerra oberta i les restriccions en el transport de cru solen empènyer els inversors a allunyar-se d’actius considerats «de risc», com ara bitcoin i les criptomonedes, per buscar refugi en actius tradicionals o simplement mantenir-se amb liquiditat en diners fiats.
