L’equip darrere de Gnosis, un dels projectes més antics de l’ecosistema Ethereum, va anunciar aquest 29 de març la seva participació com a cofundador de l’Ethereum Economic Zone (EEZ), una arquitectura de xarxes de segona capa (L2) dissenyada per resoldre la fragmentació d’Ethereum.
Des de Gnosis adverteixen que a Ethereum s’han desplegat desenes de L2 i que, si bé aquest format va possibilitar l’accés a transaccions més barates ia costos més baixos, l’ecosistema es va fragmentar en desenes de cadenes separades. Cadascuna amb la seva pròpia liquiditat i la seva pròpia infraestructura.
D’acord amb el comunicat de Gnosis, «Ethereum no va escalar cap a una economia unificada. Va escalar cap a cent illes». Aquesta fragmentació és la que apunta a resoldre l’EEZatès que té conseqüències concretes per a usuaris i desenvolupadors.
La fragmentació de l’ecosistema es tradueix en fricció real: si un usuari vol moure els seus actius entre diferents Capes 2 (L2) d’Ethereum, es veu obligat a creuar ‘ponts’, processos que no només impliquen esperes i costos extra, sinó també riscos de seguretat. Per als desenvolupadors, l’escenari és igual d’ineficient; portar un protocol a múltiples xarxes exigeix desplegar el codi de manera individual, fragmentant la liquiditat i multiplicant la càrrega operativa.
El projecte EEZ, encara en etapa de desenvolupament, compta amb el finançament de la Fundació Ethereum (EF) i va ser fundat juntament amb Jordi Baylina, creador de Circom i contribuïdor central de la xarxa Polygon zkEVM.
Com abordaria la fragmentació d’Ethereum a l’EEZ?
Actualment, quan una aplicació en una L2 d’Ethereum necessita interactuar amb una altra aplicació en una xarxa diferent, cal que a les dues xarxes s’executin contractes intel·ligents diferents. Això ocupa temps i diners. Per solucionar aquesta fragmentació, l’Ethereum Economic Zone proposa un mecanisme anomenat «composabilitat síncrona» («que passa alhora»).
Mitjançant l’EEZ, qualsevol aplicació o contracte intel·ligent dins aquesta arquitectura, podrà interactuar directament amb contractes a la capa principal d’Ethereum (L1) o en altres xarxes de l’EEZ, sense ponts ni espera.
D’aquesta manera, els contractes intel·ligents de diferents xarxes poden interactuar de manera directa i atòmica, com si estiguessin en una sola cadena.
D’acord amb el comunicat de Gnosis, l’EEZ ofereix tres avantatges concrets:
- Liquiditat global unificada: els protocols desplegats en una xarxa de l’EEZ accedeixen directament a la liquiditat real d’Ethereum, no a versions pont d’aquesta liquiditat. Si un protocol d’intercanvi té un pool a la xarxa principal, qualsevol xarxa de l’EEZ pot accedir-hi a la mateixa transacció.
- Seguretat heretada: les xarxes de l’EEZ no tenen un mecanisme de consens propi sinó que hereten directament la seguretat del conjunt de validadors d’Ethereum.
- La composabilitat síncrona: una sola transacció pot involucrar contractes en múltiples xarxes sense intermediaris.
La base tècnica de l’EEZ resideix a ZisK, una eina de proves de coneixement zero (ZK) construïda per Jordi Baylina que permet construir sistemes de verificació criptogràfica.
Les proves de coneixement zero són mecanismes criptogràfics que permeten demostrar que una operació va ser executada correctament sense revelar les dades que la componen, cosa que permet verificar transaccions entre cadenes diferents amb les mateixes garanties de seguretat que a la xarxa principal. ZisK permet construir aquests sistemes de verificació usant llenguatges de programació estàndard, com ara Rust.
El que Vitalik va dir sobre el futur de les L2
L’anunci de l’EEZ passa en un context en què el mateix cofundador d’Ethereum està qüestionant el model actual de les xarxes de segona capa.
Com va reportar CriptoNoticias, Vitalik Buterin va assenyalar, el 3 de febrer passat, que la visió original de les L2 com a simples extensions d’Ethereum, ja no té sentit el 2026.
El seu argument té dos pilars: la capa base d’Ethereum està escalant, mentre manté les comissions en nivells mínims històrics, cosa que redueix la pressió que justificava el sorgiment de les L2. I d’altra banda, l’avenç d’aquestes xarxes cap a la descentralització total és massa lent, amb moltes encara depenent de mecanismes de control centralitzats per operar.
D’acord amb l’anàlisi de Buterin, les L2 deuen deixar d’intentar ser còpies d’Ethereum i trobar valor agregat propi: privadesa avançada, màquines virtuals especialitzades en intel·ligència artificial, eficiència extrema per a aplicacions no financeres com xarxes socials o identitat digital.
Per aconseguir-ho sense sacrificar seguretat, Buterin proposa integrar la verificació de proves de coneixement zero directament al protocol d’Ethereum, cosa que permetria a les L2 guanyar interoperabilitat amb la xarxa principal sense dependre de mecanismes de confiança addicionals.
L’EEZ de Gnosis apunta a aquest horitzó, no una L2 que competeix amb Ethereum sinó una que estén el seu abast sense fragmentar-lo. Si el projecte compleix la promesa tècnica, representaria una resposta concreta al diagnòstic de Buterin: un model on les L2 no són illes separades sinó extensions composables d’una mateixa xarxa.
